1. |
Les ones
03:00
|
|||
|
Has anat al mar, muntada en bicicleta,
camí del far pescava la gent gran.
L'arena suau i l'aigua ben fresqueta,
un raig de sol i l'horitzó pintat de blau.
Has sentit la pau, quan es calmen les ones,
quan estàs sola i el passat ja no et dol.
La platja et mira quan somrius ben decidida
cantant desvergonyida una cançó de Dylan.
La gent va marxant, tu et quedes amb les ones
i mentrestant les hores passen volant.
Quan t'he trobat ballaves sobre el mar
com un torrent de foc il·limitat.
|
||||
2. |
La nit sencera
04:27
|
|||
|
Plats bruts sobre la taula del naufragi de migdia,
parlava amb somnolència un locutor de Ràdio 3.
Estava quedant-me sopa mentre sonava Izal,
fugint de la modorra vaig pensar en escurar.
I de sobte sona el timbre, qui serà? No estic per riure.
Resulta que era Anna que venia amb una amiga,
la porta entreoberta deixa vore els seus ulls,
a mi em tremola el cos, que dolça sensació.
Tu i jo ballant baix de l'aigua,
tu i jo entre els llençols,
tu i jo mirant-nos de reüll,
tu i jo dormint entrellaçats tota la nit sencera.
Creuàvem les mirades, amb música de fons,
parlant de tres amics que buscaven llibertat.
Ens vam beure les hores, se'ns aturava el mon,
la pluja i el deliri destaparen les passions.
I de sobte m'imagine, que acarície el teu somriure.
Xafant aquella plaça, consumint la mitjanit,
l'olor dels teus cabells, la tendresa del teu cos,
els teus llavis i els meus.
Tu i jo ballant baix de l'aigua,
tu i jo entre els llençols,
tu i jo mirant-nos de reüll,
tu i jo dormint entrellaçats tota la nit sencera.
Recordant-te i estranyant-te van passar els anys,
retrobe el teu somriure en la foscor d'aquell bar.
De sobte tu t'apropes, augmenta la tensió,
incrèdul per moments et tempte lentament,
retorna aquella dolça sensació.
|
||||
3. |
La ballarina
03:36
|
|||
|
Ella dansava dalt d'un volcà, i ara es veu tan gelada.
Tenia anhels, tenia un cor somiador.
Flotava en núvols de cotó, fins a la matinada.
Lleugera com un esperit lluminós.
Dilluns quan s'alça encara és de nit, i torna quan es fa fosc.
Dimarts arriba sense humor per fantasiejar.
Dimecres al migdia plou, el dijous mai s'acaba.
Divendres no li queda cos per socialitzar.
A la gran ciutat adormida, sortejant vells malsons.
Obrint de nou la ferida, fent allunyar-se el goig.
Ser feliç, ser feliç.
Ser feliç, ser feliç.
Ressona com un mantra dins del seu cap.
Recorda quan era de foc.
Sota els estels dansava a l'amor.
Quan no cobria de gel el cor, de gel el cor, de gel el cor.
Quan udolava sota la lluna plena.
Ella dansava dalt d'un volcà, i ara es veu tan gelada.
Que vol renàixer d'entre les cendres i la pols.
A la gran ciutat adormida, sortejant vells malsons.
Tapant de cop la ferida, cercant el goig de nou.
Ser feliç, ser feliç.
Ser feliç, ser feliç.
Ser feliç, ser feliç.
Que el blau del cel s'engrise ja no li dol.
|
||||
4. |
Fa dos anys
03:17
|
|||
|
Sembla que fa un segle i només han passat dos anys,
des de que te n'anares no he deixat de recordar.
Els berenars de pasqua, les rialles de nadal,
el teu aniversari ple de dolços i regals.
És tan estrany sentir que ja no estàs,
en el mirall et veig al meu costat.
Recorde quan em deies que em volies per les nits,
recorde com brillava el teu somriure infinit.
Els dies eren hores, els minuts eren segons,
fugia l'enyorança per deixar eixir el sol.
I tornaràs a ser de carn i os,
i tornarem al foc d'aquell racó.
Fa molt de temps que no hem parlat,
d’aquells moments tan especials,
d’aquella nit de sant Joan,
mentre la lluna il·luminava el nostre abraç.
I tornaràs a ser de carn i os,
i tornarem al foc d'aquell racó.
Fa molt de temps que no hem parlat,
d’aquells moments tan especials,
d’aquella nit de sant Joan,
mentre la lluna il·luminava el nostre abraç.
|
||||
If you like Deliri, you may also like:
Johanna Samuels writes introspective and empathetic songs that explore authenticity with lovely, low-key pop melodies.
go to album
The Human Noise We Sat There Making
by GoldFlakePaint
The Gold Flake Paint bloggers unearth the best need-to-know indie bands. Their end-of-year comp is, ahem, pure gold!
go to album
This debut from the Paris-based American artist showcases his genre-fluid sound.
go to album
too far from town to learn
by GoldFlakePaint
featured on Bandcamp Radio Nov 22, 2016
go to album
Danielle Durack's emotional music is both gentle and steely, moving from intimate bedroom pop to powerful rock in the blink of an eye.
go to album
Poppy indie rock from Olympia, WA, fully in keeping with that city's tradition of playfulness and quirk.
go to album
Scottish singer-songwriter shares poignant lessons on time and relationships against a sweeping folk backdrop studded with field recordings.
go to album
