Vius per contar​-​ho

by Deliri

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.

    Descàrrega completa del disc en alta qualitat. Inclou portada del disc. La descarrega és debades si fas click en "Buy Now" i introdueixes "0€" en "Name your Price", encara que si vols col·laborar amb el grup, una quantitat major estaria molt bé!

      name your price

     

1.
2.
03:41
3.
4.
5.
6.
03:16
7.
04:02
8.
9.
03:35
10.
11.

credits

released March 29, 2016

Produït per Mark Dasousa i Deliri.
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Mark Dasousa a Atomic Studio, Novembre 2015 - Març 2016.

Música per Eduard Banyuls i Deliri.
Lletres per Eduard Banyuls, excepte “Contra les cordes” i “Pacte de silenci” (Voro Golfe) i “La nit sencera” (Eduard Banyuls i Vanessa Navarrete)
Música i lletra de “Ai, Dolors” per Manel.

Il·lustracions de Josep Martín.
Fotografia de Vicent de Castro.
Dissenys de Aitor P. Ciorraga.
Editat per Mésdemil.

Deliri:
Eduard Banyuls: Veu i guitarra acústica.
Adri Lluesma: Guitarra elèctrica.
Aitor P. Ciorraga: Baix i cors.
Enric Arcos: Bateria, percussions i cors.

Col·laboracions:
Àlex Martinez (Tardor): Veus en Pacte de silenci.
Mark Dasousa: Veus en Acabaràs podrint-te.
Jordi Silvestre (Kaoba): Violí en Acabaràs podrint-te.
Mauricio (Sonlosgrillos): Banjo en Acabaràs podrint-te.
Mark Dasousa i Joan Marc Pellicer: Teclats.

tags

license

about

Deliri Gandía, Spain

Contractació: Edu | 687 445 551
management@metronom.cat

contact / help

Contact Deliri

Streaming and
Download help

Track Name: Contra les cordes
Un llit i un cos en la penombra,
un temps fecund cobert de sal,
el desengany, la desmemòria,
l’amor, un túnel massa llarg.

Vull versos nous a cada dia,
no vull mes roba de treball,
vull llibertat com a premissa,
no vull futur ni vull passat.

Contra les cordes, un pacte amb la vida,
contra les cordes, la cara i la creu,
contra les cordes, sang sense ferida en la pell.

A rebolcons contra la pena,
combat a mort contra el lament,
semàfor roig a la impaciència,
cadenes al ressentiment.

Un bes escrit sobre la lluna,
la nit un cànter de desig,
el cor ferit, punts de sutura,
l’amor un llit sense coixí.

Contra les cordes, corcó sense fusta,
contra les cordes, gos sense collar,
contra les cordes, forat de la lluna,
contra les cordes, client de l’infern.

Contra les cordes, ocell sense gàbia,
contra les cordes, ginebra en la sang,
contra les cordes, butxaca trencada
i mussol de ciutat.
Track Name: La ballarina
Ella dansava dalt d'un volcà, i ara es veu tan gelada.
Tenia anhels, tenia un cor somiador.
Flotava en núvols de cotó, fins a la matinada.
Lleugera com un esperit lluminós.

Dilluns quan s'alça encara és de nit, i torna quan es fa fosc.
Dimarts arriba sense humor per fantasiejar.
Dimecres al migdia plou, el dijous mai s'acaba.
Divendres no li queda cos per socialitzar.

A la gran ciutat adormida, sortejant vells malsons.
Obrint de nou la ferida, fent allunyar-se el goig.
Ser feliç, ser feliç.
Ser feliç, ser feliç.
Ressona com un mantra dins del seu cap.

Recorda quan era de foc.
Sota els estels dansava a l'amor.
Quan no cobria de gel el cor, de gel el cor, de gel el cor.
Quan udolava sota la lluna plena.

Ella dansava dalt d'un volcà, i ara es veu tan gelada.
Que vol renàixer d'entre les cendres i la pols.

A la gran ciutat adormida, sortejant vells malsons.
Tapant de cop la ferida, cercant el goig de nou.
Ser feliç, ser feliç.
Ser feliç, ser feliç.
Ser feliç, ser feliç.
Que el blau del cel s'engrise ja no li dol.
Track Name: La nit sencera
Plats bruts sobre la taula del naufragi de migdia,
parlava amb somnolència un locutor de Ràdio 3.
Estava quedant-me sopa mentre sonava Izal,
fugint de la modorra vaig pensar en escurar.

I de sobte sona el timbre, qui serà? No estic per riure.
Resulta que era Anna que venia amb una amiga,
la porta entreoberta deixa vore els seus ulls,
a mi em tremola el cos, que dolça sensació.

Tu i jo ballant baix de l'aigua,
tu i jo entre els llençols,
tu i jo mirant-nos de reüll,
tu i jo dormint entrellaçats tota la nit sencera.

Creuàvem les mirades, amb música de fons,
parlant de tres amics que buscaven llibertat.
Ens vam beure les hores, se'ns aturava el mon,
la pluja i el deliri destaparen les passions.

I de sobte m'imagine, que acarície el teu somriure.
Xafant aquella plaça, consumint la mitjanit,
l'olor dels teus cabells, la tendresa del teu cos,
els teus llavis i jo.

Tu i jo ballant baix de l'aigua,
tu i jo entre els llençols,
tu i jo mirant-nos de reüll,
tu i jo dormint entrellaçats tota la nit sencera.

Recordant-te i estranyant-te van passar els anys,
retrobe el teu somriure en la foscor d'aquell bar.
De sobte tu t'apropes, augmenta la tensió,
incrèdul per moments et tempte lentament,
retorna aquella dolça sensació.
Track Name: Disculpa'm la sinceritat
Qui eres tu per a parlar,
i disculpa'm la sinceritat.
T'has equivocat de segle,
imposant les teues regles,
i ara el poble et vol tallar el cap.

Sembles un príncep blau,
presumint de diners i palaus.
Gran conqueridor de fites,
ves amb cura no t'enfites,
no subestimes als teus esclaus.

I ara de què et queixes?
Tens el que volies, tens el que et mereixes.
Tens la cara molt dura,
sempre parla qui ha de callar.

Qui eres tu per a exigir,
si nomes mires el teu melic.
Et creus la gran estrella,
la més llesta i la mes bella,
el més noble dels lletraferits.

Sembles un predicador,
tot el dia repartint lliçons.
Des de casa amb arrogància,
avorrit i sense gràcia,
ningú es creu el teu ciber sermó.

I ara de què et queixes?
Tens el que volies, tens el que et mereixes.
Tens la cara molt dura,
sempre parla qui ha de callar.
Track Name: Pacte de silenci (amb Àlex Martinez de Tardor)
Els carrers pels que passeges,
en són molts i els tinc vetats.
Per la senda del silenci,
mai no és fàcil transitar.

Els paratges que m'ofrenes,
no estan fets per als meus peus.
El teu món sols es un mite,
no volem ser els hereus.

Hem fet un pacte de silenci,
hem vist brillar la llum enllà de l'horitzó.

Els moments de glòria eterna,
ja no et caben a les mans.
Ens has fet anar per llenya,
que l'hivern sempre es fa llarg.

Hem aprés dels nostres avis,
un llenguatge universal.
Hem aprés que les promeses,
són carícia de punyal.

No hem oblidat que les paraules,
perden la força quan no vénen des del cor.
Track Name: Fa dos anys
Sembla que fa un segle i només han passat dos anys,
des de que te n'anares no he deixat de recordar.
Els berenars de pasqua, les rialles de nadal,
el teu aniversari ple de dolços i regals.

És tan estrany sentir que ja no estàs,
en el mirall et veig al meu costat.

Recorde quan em deies que em volies per les nits,
recorde com brillava el teu somriure infinit.
Els dies eren hores, els minuts eren segons,
fugia l'enyorança per deixar eixir el sol.

I tornaràs a ser de carn i os,
i tornarem al foc d'aquell racó.

Fa molt de temps que no hem parlat,
d’aquells moments tan especials,
d’aquella nit de sant Joan,
mentre la lluna il·luminava el nostre abraç.

I tornaràs a ser de carn i os,
i tornarem al foc d'aquell racó.

Fa molt de temps que no hem parlat,
d’aquells moments tan especials,
d’aquella nit de sant Joan,
mentre la lluna il·luminava el nostre abraç.
Track Name: Ai, Dolors
Ai, Dolors, porta'm al ball,
avui que ve tothom, avui és quan hi hem d'anar.
Ai, Dolors, vindré cap al tard,
amb un cop de cotxe i t'esperaré a baix.
I, Dolors, avui entre els caps,
no hi haurà mirades de complicitat.
Ni, Dolors, cap dit despistat,
que fregui una esquena per casualitat.

Avui, Dolors, jo picaré un ritme amb les mans,
mentre tu treus els tiquets, de l'enèsim combinat.
Avui, Dolors, proposa un tema al cantant,
un que es rigui de tu i de mi,
i d'aquesta història que s'ha anat acabant.

Va, Dolors, que avui serem dos nens grans,
res de tonteries, res de ser especials.
Un, dos, tres. Un, dos, tres, txa-txa-txà,
taló-punta, taló–punta i torna a començar.
I, Dolors, ningú esperarà,
cap escena dolça davant cap portal.
Ni, Dolors, cap gran veritat,
serà revelada quan es faci clar.

Avui, Dolors, mourem el cos al compàs,
d'un tambor accelerat, d'una gran línia de baix.
Avui, Dolors, proposa un tema al cantant,
un que es rigui de tu i de mi,
i d'aquesta història que ja no és important.

Un que ens defineixi en tres acords,
un que ens expliqui a la posteritat,
un que conscientment sigui un punt i final,
Dolors, un que sembli impossible que pugui acabar.
Track Name: Ens fem grans
Era ple cap d'any al mig d'un concert,
entre bons amics en el Festivern,
cantàvem cançons per amagar el fred,
entre corbelles i esbarzers.

...i tot anava bé,
anava bé.

Hi havia gent del nord i del sud també,
coneguts de Gandia i de Benimaclet,
els de Kilombo i els del Glop,
on ens trobàvem els dijous.

...i tot anava bé,
anava bé.

Vam cremar la nit i el dia,
vam somiar desperts mentre eixia el sol,
com en aquell relat de joves idealistes,
sempre recordaré tot el que vam passar.

Hem tornat al lloc del que vam marxar,
ens busquem la vida i ens anem fent grans,
quedem de tant en tant,
a pesar dels anys.

...i tot va molt bé,
tot va molt bé.

Vam cremar la nit i el dia,
vam somiar desperts mentre eixia el sol,
com en aquell relat de joves idealistes,
sempre recordaré tot el que vam passar.
Track Name: Lori
París del 68, oh Lori, recordes?
Oh Lori, sobren paraules Lori.
Lori, a fora plou, s'escolten les petjades,
i esclaten, tots els fanals del barri.

Lori jo recorde una agredolça primavera,
refugiats al nostre món sentint cançons de carretera,
envoltats de Baudelaire, embriagats de poesia,
mentre fora tremolaven els ciments de la utopia.

Lori me'n recorde d'eixa intensa primavera,
somiadors de Bertolucci i Jean-Paul Sartre per bandera,
el poder del rock and roll, llibertat sense frontera,
estudiants que batallaven fent l'amor i no la guerra.

Lori han canviat els temps, oh Lori, ho notes?
Oh Lori, tot té un final, oh Lori.
Lori, brollen paraules, brollen oblidades,
oh Lori, entre les runes Lori.

Lori jo recorde una agredolça primavera,
refugiats al nostre món sentint cançons de carretera,
envoltats de Baudelaire, embriagats de poesia,
mentre fora tremolaven els ciments de la utopia.

Lori me'n recorde d'eixa intensa primavera,
somiadors de Bertolucci i Jean-Paul Sartre per bandera,
el poder del rock and roll, llibertat sense frontera,
estudiants que batallaven fent l'amor i no la guerra.

Perquè tu eres la llum...
Track Name: Acabaràs podrint-te (amb Mark Dasousa i Jordi Silvestre de Kaoba)
Mira si en fa d'anys, que no he conegut res més,
quan vaig arribar ja nadaves en poder.
Deixes bon marró, t'has llavat les mans,
saludant des del balcó com els lladres elegants.

Vas voler traçar, carreteres dins la mar,
però tu no saps que les ones poden ser mortals.

Com podria ser amic d'algú aixi?
Vull la llei de Talión per als teus dits.

Mira si en fa d'anys, que no he conegut res més,
quan vaig arribar tu ja nadaves en poder.
Deixes bon forat, t'has tacat les mans,
i ja no pots saludar com els lladres elegants.

Com podria ser jo amic d'algú aixi?
Vull la llei de Talión per als teus dits.
Com podria ser jo amic d'algú aixi?
Acabaràs podrint-te junt al teu botí.

Acabaràs podrint-te i jo seré feliç.
Track Name: Vius per contar-ho
Ser nihilista deu ser esgotador,
malcriant l'apatia sense solució,
un dia amb les venes de licor,
a l'altre maleint la nit anterior.

Intentes alçar-te, oblidar i seguir,
et refàs del malson que impera al teu llit,
recordes fragments i amb qui vas xarrar,
a la barra d'aquell bar.

Cavil·les i resols que això s'ha acabat,
desterres la ressaca al fons de la mar.

I poc a poc, pas a pas vas canviant,
i poc a poc ja no et dona tot igual,
i ací estem tots hui, vius per contar-ho,
contents de poder-ho celebrar.

Ara tens perspectives de futur,
en són poques però fortes i et dóna tant de gust,
que t'importe el demà mentre vius el avui,
recordant el passat sense enyor ni desig.

Tens idees, projectes que dur endavant,
quasi no reconeixes al ninot del mirall,
aniràs a la muntanya a dinar amb els amics,
parlareu d'aquella peli que li agrada a Enric.

I poc a poc, pas a pas vas canviant,
i poc a poc ja no et dona tot igual,
i ací estem tots hui, vius per contar-ho,
contents de poder-ho celebrar.